Cremada la capella de Koat Kev

Havia estat objecte d'una profanació comunista l'abril de 2018. La capella, a Scrignac, havia estat restaurada per l'abat Yann Vari Perrot amb l'arquitectes James Bouillé i vitralls de Job Guével. Aquests darrers han estat salvats però l'imatge de la verge ha quedat parcialment calcinada. Podria tractar-se d'una negligència. Cada any s'hi feia una processó a principi del mes d'agost.

L’abat Yann-Vari Perrot que pertanyia a una família de pagesos pobres bretonòfons va agafar la direcció de la revista promotora de la recuperació de la llengua bretona 'Feiz ha Breiz' el 1911. Aquesta s’amplia amb ‘Arvorig ha kroaz-ar-vretoned’ (1921-26, Armòrica i la creu dels bretons) i una edició per l’Alta Bretanya en francès: Foi et Bretagne, òrgan de Bleun-Brug a l'Alta Bretanya. Yann-Vari Perrot (1877-1943) de Plouarzhel (Leon, Penn-ar-Bed) en fou l'ànima. La seva vida fou intensa com a fundador del grup activista catòlic britòfon Bleun-Brug, la seva simpatia pel Partit Nacional Bretó, la signatura de l'acord del KLTG (que va crear un estàndard pel bretó) i la direcció de grups de teatre i de la pròpia 'Feiz ha Breiz'. La seva obra literària radica en la traducció o adaptació d'obres de teatre. Així 'Alanik al louarn. Pe n'eus den fin n'en deuz e goulz' adaptació de la farsa del senyor Mathelin, An Aotrou Kelaban adaptació del Senyor de Pourceaugnac de Molière, 'Nonki, ar fliouter fin' també adaptada de Fourberies de Scapin del dramaturg francès o E-tal ar poull adaptada de 'La farce du cuvier' que ha estat representada en època recent per Strollad ar Vro Bagan. L'any 1907 va publicar Dragon Sant Peol i el 1911 va publicar 'Buez ar zent'. Sobre la vida de Perrot veure l’apartat dedicat a ell. També va impulsar el teatre en llengua bretona amb l'associació Bleuñ Brug. Perrot va dedicar la seva vida a defensar la llengua bretona i això el va dur a ser a reclòs a zones rurals de difícil accés però allà va continuar aixecant la capella de Koat Kev. Va ser un dels promotors de la unificació de la llengua bretona el 1941. El 1942 fou escollit membre del Consell Consultiu de la Bretanya que estudiava un cert autogovern.

L'abat Perrot, de 66 anys, va ser assassinat a Scrignac/Skrignag, el 12 de desembre de 1943, per una banda de resistents d'orientació comunista. Avui dia encara no se sap els autors però tot apunta a J. Thépaut, un membre de l’anomenada organització especial del PCF d’Scrignac.

L’abat Henri Poisson va fer una biografia de Perrot els anys 1950s retratant-lo com una persona cristiana exemplar i ardent defensor del bretó però fou caute en analitzar el període de la guerra. Llavors era perillós fer-ho. Poisson, membre de Bleuñ Brug, va ser autor de “Histoire de Bretagne” amb Pierre Le Mat publicada el 1993 per Coop Breizh. Ronan Caerleon també li va dedicar un estudi. El periodista Thierry Guidet, d’Ouest France, va publicar “Qui a tue Yann Vari Perrot?” (1986, Beltan Editions) on fa un estudi de detectiu analitzant el cas amb entrevistes amb membres de les FTP que li van confirmar que un dels seus fou l’assassí. Al mateix temps que sortia aquest llibre Strollad Ar Vro Bagan estrenava una obra dedicada a l’abat.

L'associació Ar Gedour ha iniciat una crida per refer la capella.